No són animals ni plantes; alguns són unicel·lulars i altres pluricel·lulars.
Com són? On viuen? De què s'alimenten? (1) En el sòl n'hi ha centenars d'espècies, generalment prop de la superfície on les condicions són aeròbies. Alguns produeixen els coneguts "bolets", que són estructures dedicades a formar les espores:
El següent video ens ensenya un interessant cas de simbiosi entre fongs, formigues i bacteris que constitueix una de les formes més antigues d'ajuda mútua fins ara conegudes:
Els fongs, juntament amb els bacteris, són els principals descomponedors de matèria orgànica dels ecosistemes d'arreu del món.
(2) Altres fongs els coneixem amb el nom de llevats i són els responsables de la fermentació alcohòlica.
(3) Però el valor dels fongs va més enllà del valor purament gastronòmic. Moltes infeccions que patim es tracten amb antibiòtics, i el primer antibiòtic descobert, la penicil·lina, és un producte fabricat per un fong, el Penicillium.
Els antibiòtics són substàncies produïdes per fongs i bacteris que impedeixen el creixement dels microorganismes patògens:
(4) Finalment, els fongs també poden actuar negativament sobre els éssers humans o sobre altres animals provocant les malalties infeccioses anomenades micosis.
Les següents imatges són d'un dels organismes eucariotes unicel·lulars més grans que es coneixen (alguns poden arribar a mesurar alguns mil·límetres de llarg). Stentor és un protist ciliat, un protozou que podem trobar en aigües de llacs i rius, i que a vegades pot viure en simbiosi amb algues unicel·lulars que prèviament ha ingerit:
STENTOR ROESELIpor fpelectronica Les amebes (Amoeba) són un gènere d'eucariotes unicel·lulars que es caracteritzen per la seva forma canviant. No tenen paret cel·lular, això els permet fer us del seu moviment característic, el moviment
ameboide mitjançant pseudòpodes que també li serveixen per a capturar
aliments:
To see the world in a grain of sand,
And Heaven in a wild flower,
Hold infinity in the palm of your hand
And eternity in an hour.
(William Blake)
El microscopi va permetre descobrir nous móns.
Perquè, com diu la famosa frase de Paul Éluard,"hi ha altres móns...però estan en aquest". Aqui la història de Leeuwenhoek, el primer caçador de microbis:
Els microbis tenen pares? Fins la dècada de 1860, i els experiments decisius de Louis Pasteur, no va quedar definitivament demostrat que la vida no pot aparèixer de forma espontània, sinó que ha de venir de cèl·lules preexistents. Això es coneix com la "teoria cel·lular" i és la base de tota la biologia moderna. Veiem una reflexió en dibuixos animats sobre el concepte de "generació espontània":
És complicat comprendre com són de grans o petites les coses dins l'Univers. Amb quines unitats de longitud les hem de mesurar?
Quina és la mida real de les cèl·lules eucariotes, dels bacteris (cèl·lules procariotes), dels virus i de les biomolècules?
Aquest enllaç ens ajuda a fer-nos una idea de les dimensions de la vida microscòpica:cell size and scale
Potències de 10:
... 0,0001 - 0,001 - 0,01 - 0,1 - 1 - 10 - 100 - 1000 - 10000 - 100000...
El següent video presenta un viatge als límits més grans i als més petits de l'Univers, unes dimensions que escapen a la nostrra percepció.
